Premi 2

El monestir i el seu estil arquitectònic

Durant finals del segle XII i el segle XIII, es produeixen una gran quantitat de canvis socials que comporten un canvi de mentalitat en la societat de la època. Aquests canvis es deuen principalment a l’aparició del comerç, la qual cosa comporta que la majoria de persones es traslladin a les ciutats que es converteixen en els eixos comercials. Per tant, la vida deixa de ser tan rural i comença a ser més aviat urbana. A més a més, apareix per primera vegada les famílies de comerciants amb un cert poder adquisitiu, la burgesia, que es converteix en un factor molt important de cara al canvi de la societat.

Respecta al tema religiós, aquest canvi de mentalitat s’evidencia en  la concepció religiosa  que deixa de ser tan tancada, els eclesiàstics mantenien en secret els misteris de la religió i sustentaven el seu poder en la ignorància dels fidels davant els pecats i els càstigs divins. 

Tots aquests canvis socials i religiosos també afecten a les tendències de l’escultura, la pintura i l’arquitectura. L’estil gòtic, tot i sorgir de l’estil romànic, acaba substituint-lo sobretot en l’arquitectura religiosa, ja que aporta una lleugeresa estructural i una millor il·luminació que l’estil romànic. El monestir de Poblet és un clar exemple d’aquesta arquitectura religiosa d’estil gòtic (de les primeres d’aquest estil) a Catalunya. En l'arquitectura de la seva església es poden apreciar alguns dels principals canvis de l’estil gòtic respecte l’estil romànic com: 

• La planta és més gran i amb uns murs més prims.
• Ús de les volta de creueria en comptes de la volta de canó o dels arcs apuntats en comptes dels arcs de mig punt. 

El resultat final és uns murs sense funció de suport per la qual cosa s’hi col·loquen grans vidrieres i rosetons que permeten una major il·luminació de l’estància.

Volta de creueria

Distribució del monestir

Observant aquesta imatge es veu com a la nau de Ponent hi ha la porta que dona entrada al claustre. 

També era el camí que seguien els conversos per accedir a l'església per la porta del fons.

A la nau de Tramuntana hi donen:

• L'antiga cuina: té forma rectangular i està coberta, en la seva part central, per una volta de creueria. La clau té forma de lluerna per deixar sortir el fums. S'hi poden observar uns grans forns per a les calderes. Una finestra, a banda i banda, la comunica amb el refetor de monjos i amb el de conversos.
• El refetor o menjador és una sala de 33.5 metres de llargada i 8.25 d'amplada coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Al voltant hi ha les taules on mengen els monjos.
• El templet està situat al pati, davant del refetor. És de planta hexagonal i està cobert amb volta de creueria. Al centre hi ha un brollador de tassa circular amb trenta-una fonts, en les quals els monjos de la comunitat es rentaven les mans abans d'entrar al menjador.
• El calefactor està situat a la dreta del refetor. És una petita estança, coberta amb volta de canó, en la qual hi ha una llar de foc, on els monjos entraven a escalfar-se.

A la nau de Llevant hi trobem:

• El locutori: està cobert amb volta de canó seguit i comunica amb el claustre de Sant Esteve i la biblioteca. El locutori era el lloc de conversa entre els monjos, ja que al claustre s'havia d'observar silenci.
• La biblioteca: està formada per dues sales (la primera era el "scriptorum" o sala de copisteria de llibres i la segona una sala de monjos joves) cobertes amb volta de creueria, sostinguda al centre, per columnes cilíndriques. Està il·luminada per finestres d'arc de mig punt.
• La Sala Capitular: es el lloc de reunió de la comunitat. S'hi accedeix, des del claustre, per una porta d'arc de mig punt amb arquivoltes, que té amples finestres a banda i banda, des de on el germans conversos escoltaven el sermó de l'abat. Aquesta sala és una estança quasi quadrangular de 15 metres de costat, coberta amb nou trams de volta de creueria, sostinguts al centre per quatre columnes. Els capitells estan decorats amb entrellaçats.

A la nau del Migdia del Claustre es troba l'Església (imatge de la planta de l’Església).

Planta de l'església