Panteó Reial
Era habitual que els reis i les reines, segons les seves creences i devocions, volguessin ser enterrats en una abadia o monestir on els monjos poguessin vetllar per la seva ànima i el seu repòs. És per això, que el rei Pere el cerimoniós, va decidir, l’any 1340, convertir el monestir de Poblet en el panteó oficial de la Casa d’Aragó.
Els millors escultors del país van anar al monestir per confeccionar els esplèndids sepulcres dels monarques. Als reis, se’ls sepultava amb un lleó símbol de força i poder mentre que a les reines se les sepultava amb un gos, símbol de fidelitat i lleialtat. L’interior dels sepulcres estava decorat amb una representació del cel i del firmament tot i que no van ser reconstruïts.
Panteó reial
El panteó reial conté els sepulcres de les següents persones:
En el costat Sud:
- Alfons II el Cast, amb doble figura a cada costat.
- Joan I el Caçador i la seva segona esposa , Violant de Bar, i darrere apareix solitària la seva primera esposa , Martha d'Armagnac, que no va arribar a ser reina i apareix amb la corona en les mans, no en el cap.
- Joan II de Trastamara i la seva esposa Juana Enriquez.
En el costat Nord:
- Jaume I el Conquistador, també amb doble escultura, al capdavant com rei i darrere vestit com monjo.(Jaume va ser membre de la comunitat de monjos de Poblet abans de morir).
- Pere IV el Cerimoniós (constructor del panteó) acompanyat per tres de les seves dones, Leonor de Sicília davant i María de Navarra i Leonor de Portugal darrere.
- Ferran I d'Antquera i Leonor d'Alburquerque.
Els sepulcres dels reis catalanoaragonesos van ser construits durant el regnat de Pere el Cerimoniós, a mitjan segle XIV, amb la participació dels escultors més reputats de l'època, com Jaume Cascalls o Jordi de Déu. Malauradament, les tombes van ser saquejades i espoliades l'any 1835 i les despulles reials van ser traslladades a la catedral de Tarragona. Alguns dels elements escultòrics van ser dispersats i venuts a alguns museus catalans i estrangers. Finalment, l'any 1940 es va encarregar a Frederic Marès la recreació de les imatges jacents i la restauració del conjunt, amb elements antics barrejats amb l'obra moderna, però mantenint fidelment l'esquema original.
Panteó reial
No hay comentarios:
Publicar un comentario